(Article
aparegut a la revista NATURE)
Una col·lisió fa 160 milions d'anys de dosasteroides
que orbitaven entre Mart i Júpiter va enviar molts
trossos de
enormes roques cap a la Terra, incloent una que va portar
a l'extinció dels dinosaures, va informar el dimecres
un grup de científics.
La seua investigació va oferir una explicació
de la causa d'un dels esdeveniments més transcendentals
de la història de la vida en la Terra: un meteorit
de 10 quilòmetres de diàmetre que es va estavellar
en la península
mexicana del Yucatán fa 65 milions d'anys.
La catàstrofe va eliminar els dinosaures, que van
viure durant uns 165 milions d'anys, i moltes altres formes
de vida, i va facilitar el camí perquè els mamífers
dominaren la Terra i la final ascensió del ser humà,
segons creuen molts científics.
Es creu que l'impacte va provocar un cataclisme mediambiental
mundial, expulsant vastes quantitats de roca i pols al cel,
provocant tsunamis gegants, incendis mundials i deixant a
la Terra sumida en
la foscor durant anys.
Científics nord-americans i txecs han utilitzat simulacions
de ordinador per a calcular que hi ha un 90 per cent de possibilitats
que la col·lisió de dos asteroides - un d'uns
170 quilòmetres de diàmetre i un altre de 60
quilòmetres - va ser l'esdeveniment que va precipitar
el desastre terrestre.
La col·lisió es va produir en el cinturó
d'asteroides, una col·lecció de roques grans
i petites que orbiten al voltant del Sol a uns 180 milions
de quilòmetres de la Terra, van informar els científics
en l'edició d'esta setmana de la revista Nature.
Grafè: molècules 2D
permeten comprovar la teoria de la relativitat d'Einstein.
Denominat
grafé, ja s'ha utilitzat en un experiment de laboratori
per a comprovar la teoria de la relativitat d'Einstein.
Fins ara, esta teoria només es podia demostrar per mitjà
d'experiments molt complicats i cars o estudiant les estreles
de les galàxies més llunyanes.
André Geim, professor de la facultat de Física
i Astronomia de la universitat anglesa de Manchester, que ha
participat en l'equip descobridor del grafé, ha sigut
guardonat amb el premi i la medalla de Física Mott 2007,
que concedix l'Institute of Physics als físics britànics.
Els esforços dels equips del professor Geim a Anglaterra
i del Dr Kostya Novoselov i el seu equip de l'Institut de Microelectrònica
de Chernogolovka, Rússia, van portar fa quasi tres anys
al descobriment
d'un nou tipus de materials que van denominar "cristalls
atòmics bidimensionals. Però el que ha causat
verdadera sensació en el món científic
ha sigut el grafé, compost per una sola capa de àtoms
de carboni disposats en una malla cristal·lina de niu
d'abella.
El grafé es fabrica dividint el grafit en els seus plans
atòmics per mitjà d'un procés que els científics
diuen que és paregut a
dibuixar amb un llapis. La capa atòmica resultant és
sorprenentment estable, molt flexible, resistent i conductora
de l'electricitat.
Una altra de les seues moltes propietats, que fins ara era quasi
inimaginable, és que els seus electrons actuen com a
partícules que es mouen a la velocitat de la llum, la
qual cosa ha permés als científics estudiar
fàcilment fenòmens relacionats amb la teoria de
la relativitat.
El professor Geim i el seu equip han descobert a més
que el grafé presenta una altra qualitat extraordinària:
que els seus electrons poden desplaçar-se a distàncies
submicromètriques sense dispersar-se, la qual cosa
permet fabricar commutadors molt ràpids. En la seua busca
de xips cada vegada més xicotets i potents, els enginyers
s'esforcen per construir transistors cada vegada més
xicotets per a reduir la distància que han de recórrer
els electrons per a commutar l'estat dels dispositius electrònics.
El treball de l'equip de Manchester pot conduir que, en el futur,
fins a processadors fets d'una sola capa de grafé.
...
El Dr. Novoselov, factor clau en esta investigació, ha
dit: "Probablement, la part més important del nostre
descobriment és
que no es limita a un o dos materials nous. Es tracta de tota
una classe de materials, mils, amb molt diverses propietats,
la qual cosa permetrà fabricar "materials a mesura"
per a cada aplicació".
El grafé pertany a la família dels fullerens,
molècules de carboni descobertes en els últims
20 anys. En realitat, és el primer
fulleré bidimensional. Els investigadors de Manchester
han estudiat sobretot les seues propietats electròniques.
Per mitjà de tècniques
estàndard de microfabricació, per exemple les
que s'utilitzen per als microxips, l'equip ha creat un nou tipus
de FET (transistor de efecte de camp), un component vital dels
ordinadors.
Quant a altres aplicacions, segons el professor Geim les propietats
del grafé es poden comparar a les d'alguns nanotubs.
Com els nanotubs de carboni consistixen bàsicament en
tires fines de grafé enrotllades, qualsevol de les milers
d'aplicacions que s'estudien hui en dia per als nanotubs es
podrien considerar també apropiades per al grafé.
Sobre la historia del grafé:
http://servicios.laverdad.es/ababol/pg070519/suscr/nec9.htm
Article de Kostya Novoselov a la revista NATURE
ací