| 1) Selecciona
què àcid i quina base es neutralitzen per a donar lloc a les
següents sals en dissolució: a) KBr; b) Ba(NO2)2;
c) Ca(CN)2; d) K3PO4. |
2) Completa
els següents equilibris àcid-base, indicant el nom de totes
les espècies que apareguen en les distintes reaccions, així
com els parells conjugats àcid-base. Assenyala, a més, en cada
reacció, el comportament àcid-base de cada espècie segons
la teoria d'Arrhenius i la teoria de Brönsted-Lowry:
|
3) Ordena
de menor a major valor de pH les dissolucions aqüoses de les següents
sals: a) NaCl; b) KCN; c) NH4Cl; d) NaCH3COO.
Dades: Ca(HCN)=4.0 ·10-10 ; Ca(CH3COOH)=1.80
· 10-5
|
4) La
fenolftaleína és un indicador el pH de canvi de color del qual
està comprés en l'interval 8-10. Raona en quin o quins de
les següents valoracions es podria utilitzar com a indicador del punt
d'equivalència:
a) Àcid fort amb base fort.
b) Àcid fort amb base dèbil.
c) Àcid dèbil amb base forta.
|
5) Es
disposa d'un àcid sulfúric al 90 % en pes i densitat 1,814
g/cm3.
a) Quin volum d'este àcid serà necessari per a preparar
mig litre d'una solució d'àcid sulfúric 1 M? Indica
el material que necessitaries en este procés.
b) De la dissolució àcida es prenen 50 cm3 que
es transvasen a un matràs aforat de 250 cm3 i s'enrasa
amb aigua. Indica que volum de solució 1 M de NaOH serà necessari
per a neutralitzar 20 cm3 d'esta última dissolució
d'àcid sulfúric. |
6) El
fenol (C6H5OH ) és un àcid dèbil
la constant val del qual Ca = 1,3 10–10.
a) Escriu la reacció de transferència de protons que experimenta
el fenol en aigua.
b) Calcula el pH d'una dissolució 0,1 M de fenol.
c) Calcula el pH de la dissolució resultant de valorar la dita
dissolució amb NaOH 0,1 M
. |
SOLUCIONS
|
1)
a) El catió potassi provindrà del seu hidròxid, KOH
i l'anió bromur, de l'àcid HBr:
b) El catió bari prové del seu hidròxid, Ba(OH)2
i l'anió nitrit de l'àcid nitrós,
c) El catió calci prové de l'hidròxid, Ca(OH)2
i l'anió cianur, del cianur de HCN
d) El catió potassi prové de l'hidròxid, KOH, i l'anió
fosfat, de l'àcid fosfòric,
|
2)
Escribint el procs en la forma: àcid 1 + base 2
base 1 + àcid 2, tindrem:
• HNO3: àcid, segons ambdues teories; H2O:
substancia amfòtera, segons la teoria B.-L. La teoria d' Arrhenius
la considera un dissolvent.
La teoria
d'Arrhenius no pot classificar a estes dos últimes espècies.
La teoría d'Arrhenius no pot classificar a cap d'estes substàncies.
c) H2O
+ H2O
OH- + H3O+
• H2O:
aigua; OH-: ió hidròxid; H3O+:
ió hidroni o oxoni
• Per a la teoria
B.-L.: H2O com a àcid i com a base, OH-
com a base i H3O+ com a àcid. La teoria d'Arrhenius
no pot classificar a cap d'estes espècies.
|
3)
NH4Cl < NaCl < NaCH3COO
< KCN
|
4)
En el punto de equivalencia la sal formada
debe experimentar una reacción de hidrólisis básica.
Este hecho lo produce una sal que proceda de ácido débil y
base fuerte, por lo que con este indicador sólo se podría seguir
la valoración c).
|
5)
a)
b)
pipeta per a extraure el volum d'àcid necessari, prepipeta
o aspirador (no pipetejar mai amb la boca), i matràs aforat.
|
6)
Vb
= 8 mL de NaOH 1 M.
|