“Las leyes del caos”
Ilyia Prigogine
Ed. Crítica
Barcelona 1999
155 pàgines
En les lleis de la
Física podem trobar una contradicció. Per una
banda, les enunciades per la Mecànica són reversibles
en el temps i la Termodinàmica enuncia una llei d'augment
progressiu de l'entropia o, el que és el mateix, l'existència
d'una fletxa del temps.
Fins i tot l'explicació estadística de Boltzmann d'aquest
augment de l'entropia no satisfà, només caldria esperar el
temps suficient per obtenir-ne estats ordenats com els inicials.
Tanmateix, Prigogine afirma que la irreversibilitat
és un element fonamental de la descripció de l'univers i que
la unificació de la Mecànica i la Termodinàmica es
pot fer a través dels operadors d'evolució del sistema que
ell introdueix.
La formulació matemàtica
és semblant a la de la Mecànica Quàntica només
que, a diferència dels valors reals què hi prenen els valors
propis del Hamiltonià, amb els operadors d'evolució, se
n'obtenen amb part real i imaginària i les funcions de distribució
hi són contínues.
No cal fer incompatible la presència del
temps amb la d'estructura. El caos no és present només a
nivell microscòpic als sistemes estables. També apareixen
estructures dissipatives en interacció amb el món exterior.
No n'hi ha incompatibilitat amb la
descripció clàssica, la nova descripció és complementària
d'aquella. Les estructures dissipatives poden ser descrites per lleis deterministes
fins el moment en què es produeix el trencament de simetria, potser
una petita perturbació produeix una bifurcació i aquesta
transició només pot ser descrita per lleis probabilistes.
L'aportació de Prigogine ens ajuda a comprendre
que, malgrat l'augment de l'entropia, es produeixen illes d'estructures,
com les que són capaces de descriure les lleis de la Física,
i la pròpia existència de l'èsser humà que
les crea.